“Les primaveres àrabs no fa ni dos anys que van començar”, diu Joan Roura, per tant “cal tenir paciència” amb les transicions dels països que van fer les revoltes. A més el cas d’Egipte encara és més excepcional, perquè es tracta d’un país que “ha tingut règims dictatorials des de l’època dels faraons, sense excepcions”. Tot i això, Roura considera que les coses ja han canviat des de la marxa de Mubarak. “El que la gent ha percebut de moment és que s’ha fet caure el dictador, i això, més que alegria, és motiu d’orgull d’una ciutadania que per fi pot fer escoltar la seva veu”. Per altra banda, Roura també considera que tot i que “el repartiment de la riquesa no ha canviat, ni els costums, ni les estructures socials”, el que si que han notat els egipcis és més respecte des de les institucions. “D’entrada l’Estat no maltracta els ciutadans”, observa el periodista de TV3. “S’ha aturat la humilació sistemàtica dels ciutadans quan entraven a les comisaries”. Pel que fa als ingressos provinents del turisme, Roura explica que aquest sector tan estratègic encara no s’ha recuperat, per molt que hi hagi una minoria que viatgi a Egipte per curiositat intel·lectual. “El turisme és el negoci més covard”, reflexiona Roura, “la gent vol platja, vol creuers pel Nil, i quan percep que hi ha agitació, ni que només siguin manifestacions, acaba triant altres destinacions”. “Perquè els turistes vagin a un lloc cal que aquell lloc hagi deixat de ser noticia”, conclou.
